Ens trobem tots aquí un any més amb lluita. En lluita contra les idees paranoiques dels que no creuen amb un mont millor. I a favor d'una vida basada amb el respecta pel que som, i per això mateix, també, un respecta per tot el que ens envolta.
Nosaltres som un petit testimoni de tots aquells que arreu del planeta encara creuen amb l'esperançà de que les coses es poden fer ben fetes. I denunciem la por dels que qui com sempre tenen pànic als canvis, als projectes a llarg plaç, a les noves idees...
Nosaltres, encara que no ens ho sembli, posem nerviosos als que estan acostumats a treballar a preu-fet, els que dins el seu petit forat de poder, volen acabar de convertir el mon, la natura, la nostre vida en un Parc Temàtic.
Que per entrar-hi sempre cal pagar... Pagar, això sí, pagar el Seu preu...¡Ens estan aparcel.lant la vida!...I també tenen ja preparades les hipoteques que els nostres fills hauran de firmar.
El mon, la natura, el paisatge son el mirall del que som. Del que som com persones i com poble.
Prova del que dic, es que ja fa un any...I d'un any ençà, Cap Ras, aquest últim vestigi del que era la costa de Llançà, s'ha fet famós, s'ha enraonat d'ell, a fet que persones de arreu del país ens truquin i ens animin, i se solidaritzin amb nosaltres.
¿Qui deia que no hi havia rés a fer?...De moment hem conseguit un any més...¡Un any més de vida per Cap Ras!...De la ma d' Iadem la plataforma Salvem Empordà va interposar l'agost de l'any passat, un contenciós davant de la conselleria territorial de la Generalitat.
I com ja es habitual, dins els poders fàctics la por comporta silenci, a veure si rellisca, si passa de llarg...Sempre pensen: ja es cansaran.
Davant aquesta esperada actitud, el juny d'aquest any hem portat la resolució de aquest expedient, per via judicial.
D'any amb any és fa una vida...Encara que no s'ho creguin : El temps, també, estar del nostre costat.
Ens hem de sentir orgullosos perquè avui pugem veure gent...., persones..., amics... que tenen quelcom a dir. Amb criteri propi...Que prefereixen dir ¡PROU!... A tenir por al silenci
Gràcies de nou, companys...companyes, per la vostre companyia i sobre tot Gràcies per ser com sou...Per pensar, per creure, per tenir l'esperança que ¡ARA!, ja no és massa tard...Salvem Cap Ras... Salvem l'Enpordà.
