Salvem Cap Ras - Notícies -

Des de plataforma Salvem Cap Ras de Llançà volem fer pública la nostra alegria pel fet de haver assolit el nivell màxim de protecció dins el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner–2 (PDUSC -2a part).

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquesta aprovació arriba una vegada la Comissió d’Urbanisme de Catalunya l’ha informat favorablement. Després d’un període d’anàlisi i avaluació de les al·legacions i aportacions presentades, s’ha perfeccionat el Pla per tal d’assegurar el compliment dels seus objectius. Aquest nou pla completa el primer i dóna diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans.

El PDUSC-2 estableix en aquests sectors dos nivells diferents de protecció. Uns reben el nivell màxim de protecció, que el planejament municipal classificarà com a sòl no urbanitzable costaner.

Una vegada ja s’ha aprovat definitivament, les determinacions del PDUSC són executives i vigents des del moment de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Els ajuntaments disposen d’un termini de 6 mesos per aprovar inicialment l’adaptació dels seus plans municipals i un màxim de 2 anys perquè s’aprovin definitivament.

La Plataforma Salvem Cap Ras es desfà arran del èxit aconseguit. Gracies a tots i especialment a la gent de "Salvem l'Empordà".

La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques no permetrà urbanitzar a Cap Ras on, tot i no haver-se aprovat el Pla Parcial, es permetia la construcció d'habitatges a un dels únics indrets a primera línia de Llançà encara verges. Mentre la Generalitat negocia amb la família Mateu-Suquer propietaris del Castell de Peralada, compensacions, Salvem insisteix que no tenen drets adquirits.

La Generalitat de Catalunya manté contactes amb els propietaris d'aquest paratge. Es tracta d'un cap situat la meitat en terme municipal de Colera i l'altra a Llançà. A la part de Colera ja està protegit només amb un hotel, un càmping i una mansió de la família Mateu-Suquer, però el municipi veí ho mantenia com a urbanitzable. Es dóna la circumstància que es tracta de l'únic indret encara verge en aquest municipi altempordanès que figura com un dels cinc quanta més urbanitzats de l'Estat, segons un informe que va fer públic Greenpeace. Així i tot es va mantenir com a urbanitzable. Segons Ràdio Girona, les converses servirien per negociar un intercanvi o compensacions.

L'Ajuntament de Llançà no va voler canviar les qualificacions sobre aquests terrenys en la darrera revisió del Pla General. Des de Salvem l'Empordà s'instia que no era necessari indemnitzar els propietaris perquè el Pla Parcial no havia estat aprovat, però des de l'Ajuntament van preferir deixar-ho en mans de la Generalitat i mantenir la zona com a urbanitzable. Això donava peu a la construcció d'un hotel de luxe i 35 cases d'alt estànding ocupant una superfíci e de 58.000 metres quadrats a la primera línia de mar en aquest cap. Amb el canvi de govern s'ha decidit que Cap Ras es protegeixi.

"La Generalitat ha identificado medio centenar de terrenos costeros (calificados como suelo urbanizable pero que todavia no cuentan con planes parciales aprobados) que quiere poner a salvo de futuras construcciones. El diario Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica en su último número la relación de espacios del litoral catalán que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, aspira a preservar definitivamente del ladrillo y cemento después de un proceso de negociación con los ayuntamientos afectados....."

Avui, divendres, 5 de novembre ha sortit publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el document d'objectius i criteris del Pla director costaner per sòl urbanitzable delimitat sense planejament aprovat. D'aquesta manera, s'ha iniciat el tràmit de consulta als ajuntaments afectats abans de fer-ne l'aprovació inicial. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 hectàrees que conformen 50 sectors de 28 municipis catalans. Així mateix, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal ha resolt aixecar la suspensió cautelar de la resta de 161 sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat defintivament.

Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha. que conformen 50 sectors de 28 municipis de la costa catalana:

Coma Morisca (Portbou), Cap Ras (Llançà), Quatre Camins Nord Racó d'es Calders (Cadaqués), La Gaviota, Las Palmeras, Las Dunas i La Ballena Alegre (San Pere Pescador), Sa Riera iPedrera de S'Antiga (Begur), Puig Gruí I i Puig Gruí II (Palafrugell), El Collet Est (Calonge), Vista Alegre (San Felou de Guíxols), La Caleta i Cala Banys (Lloret de Mar), Pineda Centre (Pineda de Mar), Camping Globo Rojo (Canet de Mar), Sant Pere Nord (Sant Andreu de LLavaneres), El Pla de Sant Simó ( Mataró), Costa (Cabrera de Mar), Voramar II (6-7) (El Masnou), Pla de Montgat Sud (Montgat), La Muntanyeta (Vilanova i la Geltrú), Riera de Cunit (Cunit), Les Madrigueres (El Vendrell), Els Munts (Altafulla), Mas Rabassa i La Bota-Mas Clarà (Tarragona), Pla de les pomeres i Barenys (Salou), Eixample turístic (Cambrils), Platja de la Pixerota (I, II, III) Platja de Rifà (I, II, III IV) Barranc de l'Estany Salat (I, II) (Mont-roig del Camp), Nova Ametlla, L'Estany Nord, Punta de l'Àliga (Ametlla de Mar), Cala Maria (L'Empolla), Desenvolupament turístic Riumar (I IV) (Deltebre), Les Delícies Sud i Barranc de la Martinenca (Alcanar).

La voluntat i compromís del govern d'adoptar de manera immediata mesures per a la preservació de les àrees més sensibles de l'espai litoral va traduir-se en l'elaboració i l'impuls del Pla director urbanístic del sistema costaner, ja aprovat inicialment el passat mes de maig. Aquest pla té com objecte bàsic protegir sòls situats en els primers 500 metres respecte la línia de la costa lliures actualment d'ocupació i que es troben classificats pel planejament urbanístic municipal com a sòl no urbanitzable o com a sòl urbanitzable no delimitat.

Al llarg del procés d'elaboració del Pla director urbanístic del sistema costaner s'ha constatat que dins aquesta franja de 500 metres hi ha sòls lliures d'ocupació, és a dir, que encara no han sofert un procés de transformació urbanística significativa, que si bé estan classificats avui de sòl urbanitzable delimitat, no disposen de Pla parcial definitivament aprovat. A més, per la seva posició immediata en relació a la costa, així com pels seus valors intrínsecs, fan considerar que la seva incorporació al procés edificatori podria generar un impacte paisatgístic important contrari a la voluntat expressada des de diferents àmbits, de garantir una major qualitat dels espais costaners.

És amb aquesta motivació que neix el Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. El propòsit d'aquest segon pla és aprofundir envers quin ha de ser el destí dels sòls inclosos en aquells sectors de sòl urbanitzable sense Pla parcial aprovat que han de ser objecte d'una especial protecció i establir la regulació normativa necessària per a la protecció i posada en valor de les condicions necessàries per al manteniment dels seus valors mediambientals i paisatgístics.

En aquest sentit, el conseller Joaquim Nadal va resoldre en data 28 de maig, acordar l'inici del procediment de formulació de l'esmentat Pla. Alhora, i per tal de garantir la seva efectivitat, va suspendre preventivament les llicències i tràmits en aquests sectors mentre es realitzaven els treballs d'estudi indicats.

Criteris de protecció

A l'hora de determinar quins sectors urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat s'incloïen entre els àmbits de protecció d'aquest nou Pla director s'han tingut en compte els següents criteris:

Coherència amb les determinacions del Pla director urbanístic del sistema costaner.
Relació del sector amb l'actual nucli urbà i el model urbanístic vigent.
Evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa.
Incompliment dels terminis en el desenvolupament de la programació del planejament.
Evitar la creació de nou sòl edificable isolat i majoritàriament envoltat de significat valor ambiental.
Afavorir la connexió ecològica entre espais declarats d'interès natural i els d'especial qualitat paisatgística i ambiental.
Assegurar la connexió costa-interior mitjançant la preservació dels espais lliures.
Protecció dels sistemes hidràulics.
Establiment de condicions especials de desenvolupament per a determinats sectors.

Mesures preventives i normatives de correcció d'impactes mediambientals i paisatgístics derivats del desenvolupament d'alguns sectors.

Àmbits: En base als objectius, propòsits generals i criteris citats, s'han identificat 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana i comprenen un superfície total de 721 ha. Que conformen l'àmbit del nou Pla director. Una vegada localitzats aquests àmbits, l'objectiu serà d'aprofundir en els treballs d'anàlisi i finalment, si s'escau, establir-hi les mesures de protecció que garanteixin un desenvolupament urbanístic sostenible, entès com el resultat d'integrar els aspectes econòmics, mediambientals i socials de les dinàmiques que concorren en el territori.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques revisarà la qualificació d'urbanitzable d'una cinquantena de zones de la Costa Brava que considera punts «delicats», per l'afectació que podrien tenir sobre l'entorn, i podria decretar-ne la desqualificació amb l'objectiu de protegir-les. Entre aquestes zones hi ha la de cap Ras, a Llançà.

La revisió s'emmarca en el pla director urbanístic de la costa, conseqüència del pla del litoral, aprovat inicialment a finals de maig, el qual determina les zones que han de ser protegides definitivament.

El pla del litoral va determinar la protecció davant de possibles processos urbanístics futurs d'un bon nombre d'hectàrees (24.500 a tota la costa catalana), bona part de les quals eren fins ara sòls no urbanitzables o urbanitzables sense delimitar.

Amb el pla, es va aprovar la suspensió temporal de llicències en la franja de 500 metres, que ha obligat a congelar alguns projectes, com el del Turó des Calders, a Cadaqués, i el de cap Ras, a la part que es troba en terme de Llançà .

Precisament, aquests dos punts queden afectats ara per la revisió que suposarà el segon pla del litoral, l'urbanístic, que té la funció de determinar si poden ser afectats per més projectes o no. Són sectors no desenvolupats, però amb qualificació d'urbanitzables.

Malgrat que els tècnics han fet un primer esbós de les zones que quedarien afectades per la revisió, de moment, sense plena concreció, les converses amb els ajuntaments poden variar els límits de cadascun dels punts.

Part d'aquests punts probablement no s'hauran de desqualificar com a urbanitzables, però en la resta (es calcula que una cinquantena a tot Catalunya), les restriccions per construir-hi seran altíssimes o simplement no s'hi podrà fer cap actuació.

El govern preveu aprovar inicialment aquest segon pla costaner passat aquest estiu.

Cap Ras, després de dos anys de reivindicacions, encara està sobre la corda fluixa de la urbanització/protecció. Tot i que considerem molt oportú que el segon pla director del sistema costaner hagi suspès llicències per un any, aquest no és prou motiu de garantia per la seva protecció. Caldrà veure què diu l'aprovació inicial d'aquest segon pla director a la tardor.

Salvem l'Empordà va decidir celebrar el seu segon aniversari al municipi de Llançà per reclamar així la preservació de Cap Ras, que qualifiquen de «lloc emblemàtic i gairebé la darrere franja litoral per urbanitzar a Llançà», i on es preveia la construcció d'un hotel i una urbanització. Tot i que s'hi han suspès les llicències, la plataforma considera que la petita península encara està «en la corda fluixa», tal i com van afirmar en un manifest que van llegir a la platja de Canyelles de Cap Ras. Per aquest motiu, van organitzar un dinar popular, en què van participar més de 150 persones, i excursions amb caiac. També van pintar un mural en una caseta propera a la platja i van repartir cartells amb la inscripció «Salvem Cap Ras» a les platges del paratge -Canyelles, Borró i Azutzenes- aprofitant l'acció per fer una visita guiada i una descoberta de la zona.

El grup va arribar caminant a Cap Ras provinent de l'estació de la Renfe de Llançà, on a tres quarts d'onze van ocupar la via del ferrocarril, just abans de la sortida d'un tren procedent de Barcelona. L'acció, que va durar 5 minuts, va servir per denunciar l'estat de les estacions i la retirada de determinats trens amb sortida i arribada a Portbou, definint el traçat convencional de la Renfe com a «Tren Semi-Abandonat». En la lectura del manifest que es va fer a la mateixa via, l'entitat va criticar les grans infraestructures de la comarca (TGV, desdoblament N-II o variant de Figueres), que van qualificar de «model ferotge per als interessos de les grans empreses».

La plataforma cívica Salvem l'Empordá ha interposat un recurs contra el Pla Director del litoral presentat divendres pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

La plataforma el considera totalment insuficient i que és «un insult» parlar de 500 metres de protecció de la costa. També creuen que els municipis de la comarca que més necessitaven protecció és on justament no s'ha suspés ni una sola llicéncia.

El Pla Director costaner protegira definitivament unes 24.500 hectarees, peró per Salvem l'Emporda no és significatiu perqué, segons afirmen:

«la major part d'aquestes hectarees són sól no urbánitzable i que, per tant, no suposaven cap perill d'urbanització.... permet igualment que des de cap Ras (al nord del terme de Llançà) i fins a Tamariua (límit sud del Port de la Selva) sigui un continu urbanístic»

Per a la plataforma, aquest document «no ha estat ni capaç de protegir cap Ras», una zona, consideren, que era de bon protegir perqué no hi-havia cap dret adquirir.

Aprovat inicialment el pla, s'obre el període d'informació pública. Amb tot, la comissió d'Urbanisme ha informat favorablement sobre la proposta del conseller de redactar un altre Pla Director Específic pel Sól Urbanitzable Delimitat situat en el sistema costaner que no disposa de planejament parcial aprovat...

El pla director urbanístic de la costa catalana no impedeix construir a la zona de cap Ras, a Llançà (Alt Empordà), tot i ser l'unic paratge verge que queda en primera línia del litoral d'aquest municipi. El projecte inclou 35 cases i un hotel de luxe, informa Cristina Buesa.

El pla general considera que es tracta d'una zona urbanitzable, però les obres estan parades a l'espera d'un recurs de la plataforma Salvem l'Empordà. La portaveu de l'associació, Marta Ball-llosera, va lamentar ahir que el pla de la Generalitat no hagi apostat per una protecció ferma de tot el litoral.

El pla director urbanístic del sistema costaner de Catalunya protegeix 24.500 hectàrees de sòl no urbanitzable i prohibeix l'edificació a 500 metres del litoral a les zones urbanitzables no delimitades. A més a més, anticipa un altre pla director per suspendre les llicències de construccío en el sól urbanitzable delimitat que no tingui un pla parcial aprovat.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar ahir l'aprovació inicial de la normativa, després de l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i una vegada rebudes les aportacions de 15 ajuntaments afectats. L'aprovació definitiva del pla es produirà al mes de setembre....

...El Departament també va informar ahir que la Comissió d'Urbanisme de Cátalunya ha donat el seu vistiplau a la proposta del conseller de redactar un altre Pla Director Urbanístic pel sól urbanitzable delimitat situat en la franja de 500 metres del front costaner que no disposa de planejament parcial aprovat.
La «necessitat» d'aquest instrument de planejament s'ha fet evident, segons el Departament, en el decurs dels treballs del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, donat que s'ha mostrat l'existéncia «d'un cert nombre de sectors que tenen classificació d'urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat definitivament, la incorporació dels quals al procés edificatori podria generar un impacte paisatgístic importante»...

28/2/04> Davant la visita a la comarca del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Sr. Joaquim Nadal, Salvem l'Empordà va voler fer entrega d'una carta per demanar la protecció de Cap Ras.

Aquesta carta té l'objectiu de donar continuitat a les accions que la plataforma cívica fa quan un conseller, amb competències directes amb els expedients que tenim entre mans, visita la comarca. Així doncs, li vam donar la benvinguda a la comarca com a nou Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, però sense deixar d'aprofitar l'ocasió per reivindicar alguns dels expedients que més ens preocupen.

El departament ja ha mostrat un especial interès per la franja litoral; doncs una de les primeres actuacions que ha fet ha estat el Pla Director del sistema costaner per tal de protegir alguns sectors de la costa. És evident que aquesta mesura ens satisfà, però ens resulta poc substanciosa.

Un dels temes que més preocupen a Salvem l'Empordà, dins aquest context, és una de les zones més paradigmàtiques de l'Alt Empordà, cap Ras, les darreres franges lliures d'urbanitzar del litoral de Llançà. És per això que li vam demanar públicament que resolgui el recurs d'alçada que Salvem l'Empordà va interposar el 16 d'agost de 2002, i ampliat amb l'escrit del 22 d'octubre de 2002, contra l'aprovació definitiva de la Revisió del Pla General de Llançà, doncs l'administració té el deure de resoldre'l. El fet que hàgim interposat un recurs contenciós administratiu, no contradiu l'afirmació anterior.

Creiem que és preocupant que la defensa d'aquest espai, i molts d'altres, s'hagi de plantejar als tribunals. El que resultaria lamentable i decebedor és que Salvem l'Empordà hagi de pledejar també contra el nou govern d'esquerres i catalanista, per salvar Cap de Ras, o la Vall de Santa Magdalena, o els connectors biològics i paisatgístics…

29/5/03 > Davant el ja habitual silenci administratiu de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la protecció de la darrera franja litoral lliure d'urbanització de Llançà, Salvem l'Empordà ha portat la resolució d'aquest expedient per via judicial:

Després que en data agost del 2002 es presentés un recurs d'alçada a la conselleria, sense cap resposta a dia d'avui, i transcorregut el termini per entrar al contenciós ens hem vist obligats, una vegada més, a demanar a la justícia que resolgui aquest tema.

Cap Ras és una zona que si hi hagués hagut voluntat política es podria haver protegit sense cap tipus d'inconvenient, doncs no hi ha drets adquirits. Quan es va fer la darrera revisió del planejament un ajuntament amb sensibilitat vers el territori hauria desclassificat aquesta zona d'altíssima vàlua ecològica i paisatgística; però la revisió del planejament de Llançà segueix amb la dinàmica urbanitzadora a qualsevol preu; i amb el vist-i-plau i consentiment de la Comissió d'Urbanisme de Girona.

Salvem l'Empordà conjuntament amb la plataforma Salvem Cap Ras seguirà fent actuacions per sensibilitzar a la població que la millor planificació del territori que es pot fer és preservar el paisatge, sinó perdrem el millor reclam pels turistes de la nostra costa.

Els tècnics del ram del turisme ja han expressat en diferents estudis que cal un canvi de la dinàmica turística actual; doncs no podem seguir urbanitzant en detriment del paisatge, doncs aquest és el recurs més preuat pels turistes. Però les voluntats polítiques es desentenen i segueixen promovent l'especulació urbanística a qualsevol preu i en clar detriment en contra dels recursos naturals.

9/12/02 > Pasqual Maragall, visita Llançà i es compromet a preservar Cap Ras

El president del PSC, Pasqual Maragall va visitar alguns municipis de la Costa Brava.

Va dinar a LLançà amb empresaris de la zona i membres de la llista pera les municipals. En la trobada, el P.S.C es va comprometre a preservar Cap Ras i a fer una política econòmica compatible amb el medi ambient.

Extret d' El Punt > 10 de desembre del 2002

14/10/02 > El Ple de l'Ajuntament, no aprova el pla parcial: havia d'aprovar-se un conveni de la cessió de terrenys a canvi de permetre urbanitzar-hi.

El ple de l'Ajuntament de Llançà va deixar dilluns sobre la taula l'aprovació de dos convenis amb els propietaris dels terrenys de cap Ras "per respecte a l'Iaeden" i com un "gest de delicadesa" a l'espera de la resolució del recurs d'alçada de l'entitat contra la urbanització del sector. Els convenis consistien en la cessió de terrenys a l'Ajuntament per part dels dos propietaris a canvi de poder urbanitzar a la resta de sòl de cap Ras. Una trentena de membres de Salvem Cap Ras van repartit fullets al ple contra la urbanització de l'únic espai litoral verge del municipi.

La sorpresa de la plataforma va ser quan l'alcalde de Llançà, Josep Mª Salvatella va decidir deixar sobre la taula dos punts d'una proposta per un conveni amb els propietaris dels terrenys de cap Ras. Segons Salvatella, "volem esperar la resolució del recurs d'alçada presentat per la Iaeden per a la requalificació del sòl, actualment urbanitzable de cap Ras". D'aquesta manera, segons el mateix alcalde, és "un gest de delicadesa i respecte" ja que la voluntat de l'Ajuntament és preservar la zona.

El conveni que passava per ple consistia en la cessió de terrenys de dos propietaris de cap Ras a l'Ajuntament a canvi de poder urbanitzar a la resta. La propietària Carme Mateu, es comprometia a cedir gairebé 11.000 metres quadrats de superfície, al límit del terme de Llançà que passaria a ser de l'Ajuntament per a la construcció d'un aparcament públic i una zona verda. Els propietaris de més de 5.000 metres quadrats en una finca anexa a l'anterior, Àgueda Maria Pascual i Jordi Pou, es comprometien també a cedir-los a canvi de la urbanització. Aquesta finca estava destinada també a zona verda de domini públic.

Els membres de la plataforma Salvem Cap Ras, presents al ple, van repartir igualment fullets a tots els membres de la corporació i als assistents per denunciar la urbanització. El manifest de la plataforma exigeix la requalificació dels terrenys com a rústics i incloure'ls dins el titol IV com a PLa Especial de Protecció del Patrimoni. També es reclama que el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques dicti la resolució per a la modificació del pla general d'Ordenació Urbana de Llançà, que l'Ajuntamnt porti a terme el manteniment de la zona de cap Ras i que els ciutadans prenguin consciència de la responsabilitat de preservar la zona.

Salvatella, per la seva banda, va considerar que malgrat tot, el Pla General, de moment, qualifica el terreny com a urbanitzable. Si el departament de PTOP dicta que es declari rústic, s'acatarà la resolució. "Per aixó no signem el conveni, ja que seria paper mullat si es convertís en rústic" , explica.

Dimecres, 16 d'octubre de 2002 Diari de Girona - H.B.